Emocions primàries i la seva alquimia

En aquest llibre que parla de les emocions bàsiques, aquelles que ens ajuden a sobreviure. Hi ha darrera de cada capítol una sèrie de idees per fer-nos reflexionar sobre aquestes.

La activitat d'avui consisteix en posar les idees que hem escollit i explicar breument el motiu d'aquesta elecció.

Amor:

1. Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y armónico. Aquesta idea resumeix la importància capital que té el correcte desenvolupament en la persona per tal que sigui una esser equilibrat. La he escollit perquè és bastant descriptiva.
2. Amar es la emoción madre. De ella se pueden desprender todas las demás y enriquecerse o empobrecerse en función de su textura, forma y color. La he escollit perquè defineix bastant bé part del temari que hem estudiat als primers dies de classe. Té per mi a més de la seva importància conceptual un valor de recordatori,
3. Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos tenerlo siempre presente. Aquesta cita ens parla dels nostres desitjos y la necessitat de satisfer-los. M'ha agradat també la vinculació que fa dels pares/mares y mestres respecte a l'amor i l'afecte.

Por:

1. Conocer el miedo es conocer los propios "fantasmas" y los propios límites. Ens parla que la por es pot vèncer, es pot superar.  No ens parla que deixarem de tenir por a les coses, ens diu que voler conèixer las pors pot ajudar-nos a conviure amb elles i fer més coses de les que ens havíem pensat. El seu misatge terapèutic m'ha agradat i és per això que la he escollit.
2. Todo el mundo tiene miedo a algo, incluso el valiente. Es importante transmitir esta idea a los niños para desmitificar al cobarde. El cobarde es el que esconde el miedo, para obtener de él ventajas i poder. M'ha agradat la primera part on desmitifica a l'heroi i ens fa humans a tots. Es fàcil fer les coses que fan por quan ets un inconscient o un insensible que no te por a situacions que als demés si ens donen. Quan tenim por i encara i tot ho fem, demostrem realment el valor que tenim dintre. Per altra banda moltes vegades, últimament massa, no actuem d'avant situacions injustes per tal de mantenir el nostre estatus o les nostres avantatges, fent el paper de covard que ens mostra en la segona part de la frase.
3. Ser prudente no quiere decir ser cobarde, sino reducir el riesgo al máximo. Con exceso, no permite avanzar, pero puede ser una virtud si evita grandes fracasos. Aquesta frase té un plantejament inginiós i una definició de la prudència que m'ha fet rumiar. Es veritat que és compatible una cosa amb l'altra. Si veiem molts personatges de la història i la literatura que han estat valents, veurem que no han estat uns "provocadors" si no uns personatges que han obrat d'una forma diferent als altres quan ja no havia més remei i sempre amb tota la mesura que han estat possibles. Un bomber per exemple, no es llançarà al foc sense veure com està el pas, portar la roba de seguretat, fer un plantejament previ.... ha de garantir la seva seguretat i la de la víctima. De res no serveix arribar si després no es pot sortir. 

Rabia:

1. Responder con una falta de control es dar a entender que ésta es la forma correcta de afrontar los conflictos. Los adultos también lo hacen. Som professionals i per tant no hem d'oblidar que allò important per nosaltres és l'educació de l'infant i no si en un moment determinat no poder obrar de la forma que volem i això ens fa perdre el control. Si no tenim arguments per controlar una situació determinada el que hem de fer és preparar-nos millor o reflexionar per tractar que no passi més i aprendre del conflicte que hem viscut.
2. Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie. No estem molt acostumats a fer-ho. La nostra societat ho veu malament. Per això m'ha sorprès veure-ho suggerit i per això ho he escollit.
3. Hablar sobre lo que ha ocurrido, haciéndole ver que esta acitud no conduce a ninguna parte, aportando sugerencias y otras vías para resolver los problemas. Aquest és el camí difícil, per això ho he escollit. Construir una personalitat és molt més que dir-li el que està bé o malament. Es fer que ho descobreixi per ell mateix donant-li alternatives i mostrar-li perquè està equivocat.

Tristesa:

1. Despedirnos de alguna manera de aquello que hemos perdido. Muchas veces, las emociones se nos presentan mezcladas. La pérdida puede conllevar también sentimientos de rabia, culpa, vergüenza... Hay que admitirlos, no negarlos. La he escollit perquè m'hagrada aquest missatge que hem oblidat tant en la nostra societat. No volem sofrir durant un temps i això en fa que duguem "motxilles" que ens van dificultant el pas de la vida. És millor acceptar les pèrdues encara que ens faci mal i alliberar-nos per poder continuar sent nosaltres mateixos. Recordant, però superant.
2. Preguntarnos que nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los momentos difíciles son momentos de cambio, de aprendizajes importantes, aunque sean duros. Diuen que "lo que no te mata te hace más fuerte" Encara que no m'agrada estar vivint en una continua crisi emocional penso que aquesta frase és ben certa. Podem ignorar la situació o aprendre d'ella. Jo cada vegada utilitzo més la segona opció.

Alegria:

1. Procurar repartir un soplo de alegria en nuestro entorno. Es un esfuerzo que se contagia y hace la vida más agradable. Ho intento moltes més vegades que no aconsegueixo... però m'agraden molt las persones que són així. Per això la he escollit, perquè aquestes persones et recorden els veritables motius per viure que poc a veure tenen amb la "rendibilitat a curt termini o l'acumulació de bens immobles"

Les emocions a escena:

Aquest és un link del blog que hem fet sobre el musical dedicat a les emocions i que va estar inspirat per aquesta assignatura. He d'admetre que me he emocionat molt amb el resultat final, que trobo bastant interesant.

http://elviajedeottoibiza.blogspot.com.es/2012/06/reflexions-i-comentaris.html

La primera classe no va ser el principi

Avui és la meva primera classe en aquesta assignatura. M’he sentit una mica avergonyit. És la primera classe per mi, però la segona per la resta... bé, la resta són 3 persones que van ser las que van anar a la primera... i una d’elles no vaig ser jo! Aquesta ha estat la segona sensació d’avui, la primera ha estat la que Iñaki (el nostre professor) m’ha demanat. Quin era  el meu sentiment d’avant el inici d’una nova assignatura?. He contestat sense adonar-me de la excepcionalitat de la temàtica desenvolupada en ella. Desenvolupament i Educació Socioemocional en la primera infància.... en principi no sembla tenir res diferent a les altres, un nom llarg i tècnic que deixa pocs dubtes del que es parlarà durant quatre mesos... llevat que en aquesta assignatura parlarem d’emocions. Que complex!

Normalment creiem que expressem sense problemes les emocions, però és així de debò?

En la nostra societat les emocions són una de les parts de la nostra personalitat que més ocultem. El funcionament d’aquesta demana ordre i calma. Les emocions són declaracions intenses i puntuals dels nostres desitjos que semblen no obeir a cap patró, i per tant fer ostentació d’elles no està ben vist, crea problemes i per tant fem el necessari per mantenir-les ocultes, sobretot en una societat on l’autocontrol és considerat com un valor important.

La classe d’avui ha versat sobre això, les emocions bàsiques. En un primer moment hem fet una reflexió individual sobre quines són i com es poden definir. Ha estat, al començament, una proposta incomoda. Realment m’he adonat de la gran dificultat que tinc per nombrar, no ja les bàsiques, també altres més complexes. Fins i tot he tingut problemes per distingir les emocions de les sensacions. Realment puc ajudar a gestionar les emocions d’un nen si jo mateix no sé ni quines són?

Afortunadament el treball en petit grup posterior m’ha servit per veure que no era jo tot sol el que tenia el problema. Això és un exemple perfecte de com el treball cooperatiu pot fer canviar les perspectives negatives d’un mateix i donar la posició real de la persona dintre d’un context. I aquest context és d’alt desconeixement sobre la definició de les emocions. Jo pensava que era l’excepció i resulta que era la norma!

Finalment i després d’un petit debat i algunes explicacions hem aclarit que les emocions bàsiques estan formades per la ira, la por, l’alegria, la tristor i la que pot generar totes les anteriors, l’amor.  Les definicions que hem trobat pot ser no són molt científiques, però ens han ajudat a posar cada cosa al seu lloc i saber de què estem parlant.

La tristor, per exemple, té relació amb l’absència de qualsevol cosa que és important per nosaltres.

La por té molt a veure amb les experiències i consta de dos vessants, una auto protectora que pot ser beneficiosa i altra de bloqueig que no ens beneficia gens.

L’alegria és sentir-se bé amb un mateix, sentir-se en plenitud.

La ira relacionat amb la voluntat de detenir immediatament un atac extern.

L’amor és l’expressió mare, te molts matisos i formes d’expressar-se.

Totes elles tenen en comú que ens ajuden a sobreviure.

Però no he contestat encara a la pregunta que m’ha fet Iñaki. Quin era  el meu sentiment d’avant el inici d’una nova assignatura?. Quan he començat la classe el meu sentiment era ambivalent, per un costat estava alegre per començar un nou semestre i per l’altre de por per no saber si podré assolir totes les tasques encarregades. Al finalitzar la classe la sensació de por ha desaparegut. El plantejament humà i càlid de l’assignatura m’ha encoratjat... encara que també ha estat important descobrir que només són 5 les emocions bàsiques, i això permet memoritzar-les fins i tot a mi! ;-)