Avui és la meva primera classe en aquesta assignatura. M’he sentit una mica avergonyit. És la primera classe per mi, però la segona per la resta... bé, la resta són 3 persones que van ser las que van anar a la primera... i una d’elles no vaig ser jo! Aquesta ha estat la segona sensació d’avui, la primera ha estat la que Iñaki (el nostre professor) m’ha demanat. Quin era el meu sentiment d’avant el inici d’una nova assignatura?. He contestat sense adonar-me de la excepcionalitat de la temàtica desenvolupada en ella. Desenvolupament i Educació Socioemocional en la primera infància.... en principi no sembla tenir res diferent a les altres, un nom llarg i tècnic que deixa pocs dubtes del que es parlarà durant quatre mesos... llevat que en aquesta assignatura parlarem d’emocions. Que complex!
Normalment creiem que expressem sense problemes les emocions, però és així de debò?
En la nostra societat les emocions són una de les parts de la nostra personalitat que més ocultem. El funcionament d’aquesta demana ordre i calma. Les emocions són declaracions intenses i puntuals dels nostres desitjos que semblen no obeir a cap patró, i per tant fer ostentació d’elles no està ben vist, crea problemes i per tant fem el necessari per mantenir-les ocultes, sobretot en una societat on l’autocontrol és considerat com un valor important.
La classe d’avui ha versat sobre això, les emocions bàsiques. En un primer moment hem fet una reflexió individual sobre quines són i com es poden definir. Ha estat, al començament, una proposta incomoda. Realment m’he adonat de la gran dificultat que tinc per nombrar, no ja les bàsiques, també altres més complexes. Fins i tot he tingut problemes per distingir les emocions de les sensacions. Realment puc ajudar a gestionar les emocions d’un nen si jo mateix no sé ni quines són?
Afortunadament el treball en petit grup posterior m’ha servit per veure que no era jo tot sol el que tenia el problema. Això és un exemple perfecte de com el treball cooperatiu pot fer canviar les perspectives negatives d’un mateix i donar la posició real de la persona dintre d’un context. I aquest context és d’alt desconeixement sobre la definició de les emocions. Jo pensava que era l’excepció i resulta que era la norma!
Finalment i després d’un petit debat i algunes explicacions hem aclarit que les emocions bàsiques estan formades per la ira, la por, l’alegria, la tristor i la que pot generar totes les anteriors, l’amor. Les definicions que hem trobat pot ser no són molt científiques, però ens han ajudat a posar cada cosa al seu lloc i saber de què estem parlant.
La tristor, per exemple, té relació amb l’absència de qualsevol cosa que és important per nosaltres.
La por té molt a veure amb les experiències i consta de dos vessants, una auto protectora que pot ser beneficiosa i altra de bloqueig que no ens beneficia gens.
L’alegria és sentir-se bé amb un mateix, sentir-se en plenitud.
La ira relacionat amb la voluntat de detenir immediatament un atac extern.
L’amor és l’expressió mare, te molts matisos i formes d’expressar-se.
Totes elles tenen en comú que ens ajuden a sobreviure.
Però no he contestat encara a la pregunta que m’ha fet Iñaki. Quin era el meu sentiment d’avant el inici d’una nova assignatura?. Quan he començat la classe el meu sentiment era ambivalent, per un costat estava alegre per començar un nou semestre i per l’altre de por per no saber si podré assolir totes les tasques encarregades. Al finalitzar la classe la sensació de por ha desaparegut. El plantejament humà i càlid de l’assignatura m’ha encoratjat... encara que també ha estat important descobrir que només són 5 les emocions bàsiques, i això permet memoritzar-les fins i tot a mi! ;-)
No hay comentarios:
Publicar un comentario