Treball llibre Quiet
Treball individual sobre el llibre de Serra, M. (2009). Quiet. Editorial Empuries
2 on Curs de Grau en Educació Infantil
Educació Inclusiva
Solans Mares, Eduard
Index
Introducció 3
Comentari critic 3
Conceptes teòrics 4
Reflexions 6
Fonts electròniques 7
Introducció
En les següents línies d'aquest treball intentaré comentar tant els conceptes teòrics que hem donat a l'assignatura d'educació inclusiva i que poden tenir un reflex o un exemple en aquesta obra com les reflexions personals que m'han sorgit després de llegir-la, començant per un petit comentari critic on exposaré la meva opinió sobre aquesta.
Comentari crític
Si he d'escollir una paraula que defineixi la meva opinió sobre el llibre llegit, (i he de dir que escollir no més una m'és complicat) hauria de ser “crua”.
Sens dubte, és una obra molt crua. Des de el primer capítol ja et diu que no serà fàcil de llegir. De fet, el vaig tenir que deixar uns dies. No estava acostumat a que desprès de 30 pàgines, el protagonista del llibre no digues ni una paraula, cap expressió que donés cap pista de les seves inquietuds, desitjos....
Deprès de deixar-la de banda durant una setmana, la vaig reprendre amb una nova perspectiva que em va ajudar a veure-la amb altres ulls. Ara cada capítol era una lliçó, no calia que el protagonista digués res, tot el seu entorn parlava per ell.
Sens dubte, el llibre té moments irònics molt interessants, i altres que ens hauria de fer reflexionar a tots. Per una banda tenim uns familiars que hipotequen la seva vida per una possibilitat de millora inexistent. Per altra banda, una societat que viu aliena a aquesta realitat o la fa invisible. No més una petita part hi és sensible als problemes dels altres i fa el que pot, sovint amb més voluntat que resultats.
Per finalitzar m'agradaria dir que el format de histories curtes que alternen episodis durs amb episodis comico-ironics em sembla tot un encert.
Conceptes teòrics
En un llibre on el protagonista gairebé no interactua, no parla, no es mou... podríem pensar que no reflexa cap concepte teòric exposats en l'assignatura de educació inclusiva, però això que no és veritat.
En primer lloc, podríem veure com la imatge d'infant que en Lluís dóna ha canviat molt en el transcurs de l'historia. En primer lloc, a l'època romana i grega, en Lluís hauria estat immediatament eliminat. Pels mateixos motius, en Lluís hauria estat ple de dimonis fins les orelles a l'època mitjana. “Deu no hauria fet un noi amb aquestes característiques! Hauria estat el dimoni!”
En l'actualitat ens hem humanitzat molt en aquest aspecte (gracies a la comprensió i a la investigació, no a Deu). Tenim molta més informació. Ens hem sensibilitzat molt sobre la importància de l'entorn, del afecte i de l'estima als nostres fills, encara que tinguin molt limitades les seves capacitats, tant d'expressió o de comprensió com físiques. O pot ser totes a l'hora. Aquesta sensibilització no la hem d'assolir no més per ells, ho hem de fer perquè hem de comprendre que els nostres actes ens defineixen.
Altre concepte que veiem reflectit a la novel·la es el de la normalització[1]. Tot i que en Lluís no té pràcticament capacitat d'interacció amb el seu entorn, ha estat sempre envoltat d'infermeres, logopedes i altres especialistes que han intentat que aquesta situació canvies, inclús ha anat a varies escoles, encara que he d'admetre que considerar al protagonista com una persona normal és, al menys, difícil. Veure'l com una persona amb tots els drets independentment de la imatge que tinguem d'ell és el que busca la normalització.
La sectorització dels serveis[2] és un aspecte on la nostra societat ha evolucionat molt. En l'actualitat hi ha escoles especialitzades i tota mena de serveis (molts d'ells privats) que ofereixen solucions “a la carta” per tot aquell que ho pugui pagar.
Podem dir el mateix de la integració física[3] és un aspecte fonamental en la vida d'en Lluis. En el llibre podem veure com moltes vegades, l'Estat dóna aquests serveis en forma d'autobusos adaptats, voreres amb accessibilitat etc. Però sorprenentment (o no tant) som nosaltres els que no les respectem. Per altra banda, són els pares moltes vegades els que supleixen amb els seus diners, temps i paciència les necessitats que la societat no pot o no vol oferir.
L'individualiztació[4] és altre aspecte que surt reflectit al llibre, és cert que més com un intent que com una realitat, degut a les limitacions d'en Lluis. Aquest és un tema que cobra interès creixent en el nostre sistema educatiu i que té vital importància en el futur desenvolupament de les persones.
Per finalitzar només dir que la filosofia de la vida d'en Lluis en referència a la seva educació ha estat més encaminada cap a una “educació especial” oferint solucions per les seves carències, que cap a una educació inclusiva, oferint possibilitats d'interacció amb el seu entorn emocional més pròxim (excloent els seus familiars, esclar)
Reflexions
En la societat que vivim, sovint no més ens interessa allò que ens pot ajudar a treure un profit, tant econòmic com emocional, i deixem de banda tot allò que ens porta problemes o que ens destorba del nostre objectiu. Aquest es el cas d'en Lluis, un noi invisible per la majoria de nosaltres, que no som capaços de veure que les seves carències son oportunitats per nosaltres de millorar com a persones i de buscar noves solucions als problemes que no podem resoldre.
Aïllar els problemes per poder creure que el que no veiem no existeix sempre ha estat una bona solució a bon termini i un desastre a llarg termini.
Educats en l'egocentrisme del triomf personal, no podem entendre que les bases d'una societat més justa per a tots comencen per educar en la solidaritat i la inclusió de tothom, en la diversitat de punts de vista, en el respecte de totes les opinions. El debat alenteix el progres, i el progrés és prioritari, encara que no sapiguem ben bé cap a on es porta aquest progrés. Només quan ens afecta el problema directa o indirectament prenem consciència de la importància de les nostres accions. Ens adonem de les limitacions d'un context fer per les majories sense cap tipus de problema.
Moltes vegades ens hem beneficiat de les instal·lacions que hi ha per minusvàlids o ens hem sentit millor al veure les seves dificultats. El seu benefici és el nostre benefici.
Del projecte educatiu que fem sortirà el model de societat que gaudirem.
Fonts electròniques
ñ Marius, S. (2009). El testimoni de Màrius Serra. La marató de TV3. Recuperat el 19 de novembre de 2011. http://www.tv3.cat/videos/1882859
ñ Marius S. (2009). Quiet. Fundació Nexe. Recuperat el 19 de novembre de 2011. http://www.nexefundacio.org/
ñ El pais.com. El pais.semanal. La vida quieta de Llullu. Recuperat el 23 de novembre de 2011. http://www.elpais.com/articulo/portada/vida/quieta/Llullu/elpepusoceps/20081214elpepspor_5/Tes
ñ Pàgina oficial d'en Marius Serra: Recuperat el 23 de novembre de 2011. http://www.mariusserra.net/
[1] Reconèixer als subjectes amb alguna discapacitat els mateixos drets que a la resta de persones de la seva edat, i del seu mateix context de vida.
[2] Aplicació de la normalització a la realitat geogràfica amb l'objectiu de prestar serveis a qui ho necessita i on es necessiten.
[3] Reduir les barreres i distàncies entre les persones amb problemes i les que no en tenen.
[4] Assegura que cada individu rebi l'educació que requereix i necessita a cada moment del seu desenvolupament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario