Aquesta reflexió esta feta sobre la pelicula "pensant en els altres" que vam veure a la classe de Educació inclusiva, però com la vam tornar a veure a l'assignatura d'educació socio-emocional, la torno a possar al bloc.

(Pensant en els altres)

En aquest interesant documental, podem veure com l’educació pot convertir-se en una eina al servei de les emocions de les persones i no tan sols com una eina per transmetre coneixements.

Un dels aspectes a destacar és la forma com els nens avancen conjuntament tant als estudis com a la vida, aspecte aquest últim que hem oblidat durant molts anys al nostre sistema educatiu y que cobra molta importància en un moment on les famílies no poden, o no volen assumir bona part de les seves responsabilitats.

Per aconseguir avançar en el aspecte de les emocions, el mestre del documental treballa tant la felicitat com la plor. Ajuda a gestionar-les, fa que els alumnes les exterioritzin y les comparteixen amb els seus companys. Els mecanismes que utilitza per aconseguir-ho són variats. Treballa l’expressió oral davant la gent, l’empatia, la solidaritat, la tendresa, la comprensió, l'escolta activa... la fi de tot això és la felicitat, poder gaudir d’una bona salut mental, experimentar l’alegria de viure amb el cor. Aquesta expressió es repeteix molt en el documental... viure amb el cor.

Podem veure també  tècniques interesants en el documental que potencien el raonament i la comprensió, com ara enfrontar els nois amb la veritat de les situacions. El nostre professor japonès mai  no utilitza subterfugis o eufemismes que facin no reconèixer als seus alumnes la seva vulnerabilitat d’avant aquesta veritat. Ell tampoc camufla els seus sentiments i sempre parla amb claredat (meridiana). Aquesta sinceritat per part de tots crea un vincle molt fort entre els alumnes i el mestre i entre els alumnes mateixos. Hi ha molt de respecte entre ells. Hi ha confiança, i també justícia, ja que respecten la veritat de la raó. Aquest comportament crea una retroalimentació en tots ells que és beneficiós per les dues parts.

Per altra banda, no deixa de costat altres aspectes de l’educació, com són ara l’autonomia o la capacitat organitzativa. Els resultats en aquests aspectes són molt interesants. Les reflexions, els debats i la presa de decisions són constants i plenament compatibles amb l’obtenció de coneixements acadèmics.

Al final del curs, s’han convertit en una gran família, amb tots els beneficis que això comporta, com són el sentir-se estimat,  sentir-se comprès, rebre estimulació, ajut, seguretat... com tots sabem, el millor context per aprendre és un context de seguretat, d’estima, i d’estimulació, i aquesta escola aconsegueix totes tres.

No puc més que dir que la seva visió de l’educació és en aquests moments d'infinites carències més important que mai. Ser feliç a la vida hauria de ser una prioritat per tots nosaltres...

                                                                                              Eduard Solans