Dos models de familia

Quines són per a tu les idees més significatives de les dos tipologies que planteja. l’article “dos modelos de família”:

Com ens diu la pregunta hi ha dos models de família en aquest article. Per una banda tenim el model híperprotector, que es caracteritza perquè que els pares estan absolutament preocupats per la resolució dels problemes dels seus fills i per aconseguir la seva satisfacció. Amb aquest comportament els fills queden en una posició d’inferioritat d’avant els pares, i quan els fills fan una malifeta aquests no són sancionats. En aquest model hi ha una mancança greu de deures dels fills, que no més tenen drets i cap tipus d’obligació.

Les conseqüències d’aquest model son que se’ls treu als nens/es la capacitat de resoldre conflictes, ja que mai es tenen que enfrontar a cap problema, i es crea un problema d’autoestima. L’objectiu de tot aquest comportament és mantenir la pau familiar a tota costa.

Per altra banda, tenim el model democràtic/permissiu, caracteritzat per la gran amistat que hi ha entre els pares i fills/es. Sempre hi ha una negociació davant un conflicte, tots els membres tenen veu, i com en el cas anterior, hi ha una gran mancança de deures dels fills. Com a conseqüència d’aquest model els fills/es poden tornar-se tirans i sotmetre als pares fins i tot a maltractes.

És evident que aquest text ens mostra dos models que no són grats per l’autor. Mostrats com estereotips,  ja els presenta com models fracassats i no té en conte cap benefici de cap d’ells. Aquesta visió tan parcial fa sospitar que ja té un camí prefixat a seguir en la seva argumentació de tipus conductista i, sense treure’l part de raó en les seves argumentacions, fa que el percebem una mica com un petit rentat de cervell més que com una argumentació sòlida,  perdent molta de la seva força.

És cert que la nostra societat protegeix en excés als nens, però no més crec, que ho fem perquè és la posició més còmoda. Per una banda, donar tota mena de capritxos garanteix la pau familiar, el que ens lleva molt de tems d’argumentacions, discussions, males cares, incomprensions... el conflicte requereix resolució i per tant temps i arguments, i sovint no tenim cap dels dos. Per altra banda, estem acostumats a tenir poca paciència i poca visió de futur. Tot ho volem el més aviat possible. Dir-li al teu fill/filla “ja ho entendràs de major” com ens deien abans... no té lloc ni espai en la nostra cultura. Hem de treure la seva pena ja!

No estic tan d’acord en l’argumentació del segon model democràtic permissiu. S’oblida que la consecució i resolució de qualsevol acte democràtic també forma part de l’aprenentatge de l’infant. És pot ser amic i demanar explicacions i resultats. De fet això és ser bon amic. Aquest model en tot cas ja el presenta com una variació fracassada del model democràtic on els pares perden el control de la situació.

En tot cas, aquests dos models expossats intenten evitar el conflicte, i aquest ben resolt ens ajuda a créixer, a evolucionar i a aprendre. Però això requereix temps, dedicació, comprensió i una llarga llista de comportaments que moltes vegades no podem exercir... per que comença el nou capítol de House!

Per finalitzar m’agradaria dir que la utilització  d’estereotips en els exemples de l’article aclareix situacions ja que aïlla comportaments i situacions i, d’aquesta manera ens ajuda a entendre millor els conceptes. Però extreure conclusions dels estereotips em sembla, com a poc, perillós.


Per altra banda, com ens mostra la lectura "La familia y su papel en el desarrollo afectivo y social" de Jesus Palacios, aquesta relació causa efecte entre el model familiar i el resultat en el comportament del nen/a no està tan clar ni és tan directe com ens mostra el text, ja que s'oblida de les diverses influències que hi ha en la vida del nen que sens dubte causan efecte en el seu comportament.