El període d’adaptació
Perquè
és un dels moments crucials i estratègics?
És la primera
vegada que un infant es troba amb un context desconegut per ell, sense la
protecció del seu vincle afectiu. Es troba amb molta gent amb un comportament
que desconeix i no pot, moltes vegades, entendre. Es sent desprotegit i sense
recursos. És un moment crucial perquè depenent de la nostra resposta als seus
problemes crearà una imatge que el vinculi a la nova situació o li provoqui una
actitud negativa.
Perquè
s’inverteixen una gran quantitat d’energies?
Una bona reacció
davant els problemes de l'infant pot ser condicionarà gran part de la seva
actitud futura en l'escola. És normal llavors que invertim moltes energies
fins a aconseguir que el seu transit a la nova situació sigui el correcte, ja
que hem d'estar pendents de les seves reaccions a situacions i emocions
desconegudes per l'infant.
Podem
establir regles de funcionament per a aquest període?
Podem establir
regles, però han de ser flexibles. Hem de trobar un equilibri entre les
necessitats dels infants, dels pares i de l'escola. Més que regles hem de
trobar estratègies que es puguin adaptar a diverses situacions i que no causin
problemes a ningú.
Què és
allò que no hauríem de fer mai?
Determinar que
les emocions que està sentint el nen no tenen importància i que ja ho superarà
amb el temps. Ignorar les necessitats de l'infant. No fer cas de la informació
que ens dóna la família. menysvalorar aquest moment tan determinant per
l'infant... tots ells són aspectes que no hauríem d'oblidar.
Llegeix el següent text i comenta l'actuació de la
mestra.
Una
mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el
nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que
aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar
aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués
adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període
d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven
programades.
Per suposat,
l'actuació d'aquesta mestra és incorrecta per diversos motius...
El
primer de tot és que anteposa les seves necessitats a les de l'infant, quan
hauria de ser al revés. Nosaltres som els professionals, els que tenim
recursos, els que podem demanar ajut si ens cal. El nen/a en aquesta situació
és l'esser indefens del que hem de cuidar. Per tant, aquesta excusa que diu la
mestra és inacceptable.
Per
altra banda, la mare té segurament una informació que ens pot ajudar. Hauríem
d'esbrinar fins a quin punt és certa aquesta informació. ¿Per que sap que esta
adaptat? ¿Quin comportament té el nen quan arriba a l’escola? En el text es veu com a la mestra no té tant d’interès
en l'estat d'adaptació del nen (quan diu... "encara que estigués
adaptat"... detona que desconeix l'estat actual) com de seguir les pautes
establertes que fan que sigui ella la que estigui segura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario